L’OEI és un model d’observació recíproc i simètric que busca millorar el desenvolupament professional docent mitjançant l’aprenentatge entre iguals. Es tracta de parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, que acorden observar - se mútuament un o varis aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula. Aquests recullen evidències de la pràctica que són utilitzades per a donar i rebre feedback constructiu que permeti la reflexió i la concreció d’objectius de millora de la pràctica d'ambdós docents (Duran, Corcelles i Miquel, 2020).

L’observació entre iguals ha de servir per millorar la pròpia pràctica professional. Com succeeix en la coavaluació entre alumnes, també els docents sovint reconeixem millor els nostres punts forts i febles, a partir d’identificar-los en les pràctiques dels altres. És com si, mirant l’altre (fent-li de mirall), ens mirem també nosaltres al mirall (Armitage et al. 2003).

L’OEI esdevé un mecanisme d’indagació docent col·laborativa que contribueix al desenvolupament professional docent i repercuteix en la qualitat educativa i en l’eficàcia dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Dels diferents tipus d’observació a l’aula, l’OEI pot promoure més l’aprenentatge entre mestres que no pas l’observació realitzada per un professor més expert o un supervisor, perquè està basada en el diàleg formatiu (més que no pas en l’avaluació sumativa) i perquè es basa en la col·laboració entre docents, no en relacions jeràrquiques que dificulten la promoció de desenvolupament professional (O’Leary, 2014).

Els diferents estudis sobre l'observació entre iguals mostren que pot tenir importants beneficis.

1. Augment de la seguretat per a ensenyar i aprendre sobre l'ensenyament ( Alam, Aamir i Shahzad, 2020; Alsaleh, Alabdulhadi i Alrwaished, 2017).
2. Canvi en les concepcions educatives ( Bell i Mladenovic, 2008), i desenvolupament de la col·legialitat i respecte cap als enfocaments dels col·legues ( Quinlan i Akerlind, 2000), revertint així en la millora del clima del centre.
3. Altres estudis demostren millores en la capacitat d'autocontrol del professorat, d'autonomia sobre el seu treball i pràctica de l'autoregulació (Al Qahtani, Kattan, Al Harbi i Seefeldt, 2011), en el sentit en què el professorat implicat pot identificar les seves febleses i corregir-les, a més de descobrir les seves fortaleses i desenvolupar-les ( Whipp i Pengelley, 2017; Grainger, Crimmins, Burton i Oprescu, 2016; OECD, 2019).
4. També permet aprendre diferents metodologies d'ensenyament i habilitats de gestió de l'aula, la qual cosa incrementa el repertori d'estratègies i competències docents (Thomson, Bell i Hendry, 2015).
5. En molts casos, s'aprèn més d'observar una pràctica en acció que d'una simple explicació en un curs tradicional de formació docent ( Bambrick‐ Santoyo, 2019; Burgess, Rawall i Taylor, 2019).
6. L'anàlisi de l'ús de protocols i instruments d'observació, entesos com les eines per a estructurar la situació observada i el feedback posterior, albira que permeten identificar aspectes de millora i de reflexió sobre la pràctica docent, ja que ajuden a centrar la mirada en les dimensions que correlacionen amb millor aprenentatge de l'alumnat i a deixar enrere aspectes del docent que no ajuden en aquest sentit ( Muijs, Reynolds, Sammons, Kyriakides, Creemers, i Teddlie, 2018).
7. Cal afegir que existeix evidència empírica que permet afirmar que els docents que intercanvien idees i pràctiques docents de manera coordinada declaren tenir nivells més alts de satisfacció en el treball, d'autoeficàcia i millors relacions amb els estudiants (OCDE, 2019), elements que contribueixen eficaçment a la millora del clima escolar.
8. En aquest sentit, Lizasoain, Tourón i Nebot (2015) demostren la relació significativa existent entre la quantitat i qualitat del feedback entre docents i el desenvolupament de pràctiques d'innovació i actives centrades en el procés d'aprenentatge de l'alumnat.
9. Així mateix, Krichesky i Murillo (2018) aporten que una de les pràctiques col·laboratives que generen més aprenentatge entre docents és la resolució conjunta de problemes, “ja que les pràctiques que es comparteixen o els coneixements que es construeixen generen un cos d'informació que serveix d'input d'aprenentatge per al professorat” (p. 149).

Hi ha evidències que assenyalen que les docents que intercanvien idees i pràctiques docents declaren tenir nivells més alts de satisfacció en el treball, autoeficàcia i millor relacions amb els estudiants (OCDE, 2019). Tot i que la recerca sobre observació entre iguals és encara limitada, com també ho és la seva pràctica, les investigacions disponibles assenyalen beneficis tant per a la persona que fa d’observadora, com per a l’observada. Fer d’observadora, més enllà de desenvolupar les pròpies habilitats d’observació, necessàries per a la pràctica docent, és una oportunitat per veure altres gestions d’aula i metodologies en pràctica, i desenvolupar l’autoconfiança docent. Ser observada, permet reflexionar sobre la pròpia pràctica, identificar fortaleses, desenvolupar l’autoconfiança i encoratjar a través de la indagació col·laborativa i el feedback constructiu processos propis de millora docent (Duran, Corcelles i Miquel, 2020).

En tant que mecanisme de formació de professorat o de desenvolupament professional docent, l’observació entre iguals contribueix decisivament a construir una cultura col·laborativa de centre i a permetre que els docents també aprenguin en la seva pràctica quotidiana, promovent així escoles que aprenen o comunitats d’aprenentatge professional, capaces de respondre a les necessitats de millora contínua i de respostes als reptes educatius (Duran i Miquel, 2019). 

Però perquè l’observació entre iguals sigui beneficiosa, cal tenir en compte unes condicions (O’Leary i Savage, 2020):

• La confiança entre els docents i el feedback constructiu, no de judici, són claus per generar un clima de seguretat i de diàleg reflexiu.
• La confidencialitat de les dades i la voluntarietat.
• Una formació prèvia o guies per a desenvolupar un feedback constructiu (indagador, basat en preguntes).
• L’observació s’ha de centrar en uns objectius clars i rellevants, prèviament consensuats per ambdós docents.

Per tant, l’èxit de l’observació entre iguals és producte d’una planificada i intencional discussió pedagògica, basada en evidències de la pràctica docent.

En aquest sentit, i per tal de facilitar un procediment que segueixi el que la recerca diu sobre l’efectivitat de l’observació entre iguals la Xarxa de Competències Bàsiques, en col·laboració amb el Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals ha elaborat un document que podeu descarregar aquí. O en aquesta infografia.

• Burgess, S., Rawall, S., y Taylor, E. S. (2019). Teacher peer observation and student test scores: Evidence from a field experiment in English secondary schools (EdWorkingPaper número 19-139). (Recuperado de http://www.edworkingpapers.com/ai19-139)
• De la Iglesia, B., y Rosselló, M. R. (2018a). La competència docent efectiva i la seva millora a partir de l’observació entre iguals: un estudi pilot amb dos centres de les Illes Balears. Mallorca: Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears. Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). Col·lecció: Documents d’Avaluació.
• De la Iglesia, B., y Rosselló, M. R. (2018b). Aplicación del Sistema Internacional de Observación y Feedback Docente (ISTOF-II) en un contexto educativo no-anglosajón. REICE: Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 16(1), 89-104.
• Duran, D., Corcelles, M., y Miquel, E. (2020). La observación entre iguales como mecanismo de desarrollo profesional docente. La percepción de los participantes de la Xarxa de Competències Bàsiques. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación, 53, 49-61.
• Duran, D., i Miquel, E. (2019). Preparing Teachers for Collaborative Classrooms. Oxford Research Encyclopedia of Education.
• Muijs, D., Reynolds, D., Sammons, P., Kyriakides, L., Creemers, B. P., y Teddlie, C. (2018). Assessing individual lessons using a generic teacher observation instrument: How useful is the International System for Teacher Observation and Feedback (ISTOF)?. ZDM, 50(3), 395-406.
• O’Leary, M. (2014). Classroom observation: A guide to effective observation of teaching and learning (2ª ed., 2020). Londres: Routledge.
• Ojuel, M. y Segura, F. (2018). Una experiencia de formación entre iguales para el desarrollo profesional docente y la transformación de los centros. Cuadernos de Pedagogía, 486, 54-59.
• Rosselló Ramon, M. R. y De la Iglesia Mayol, B. (2021). El feedback entre iguales y su incidencia en el desarrollo profesional docente. Revista complutense de educación, 32(3), 371